29 feb 2012

POLYSTERNON ISONAE, UNA NUEVA ESPECIE DE TORTUGA

Polysternon isonae, una nueva especie de tortuga que convivió con los dinosaurios de Isona
Viernes 24 de Febrero de 2012

Investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) y de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publican esta semana en la versión digital de la revista "Cretaceous Research" el hallazgo y descripción de una tortuga de finales de la época de los dinosaurios.

Reconstrucción de la tortuga Polysternon isonae, a partir de los restos fósiles encontrados en Isona (Cataluña). Oscar Sanisidro
Reconstrucción de la tortuga Polysternon isonae, a partir de los restos fósiles encontrados en Isona (Cataluña). Oscar Sanisidro


Josep Marmi, Ángel Luján, Àngel Galobart del ICP, Rodrigo Gaete del MCD y Violeta Riera y Oriol Oms de la UAB han bautizado esta nueva especie como Polysternon isonae, en reconocimiento al municipio de Isona i Conca Dellà (Cataluña), donde se han encontrado los restos fósiles del espécimen tipo.

Es bien conocida la abundancia de restos fósiles de dinosaurios que vivieron hace entre 65 y 70 millones de años en la zona que actualmente ocupan los Pirineos. En esta cordillera encontramos decenas de yacimientos con restos óseos, huellas y huevos de los últimos dinosaurios que habitaron nuestro planeta, siendo la Cuenca de Tremp una de las zonas con mayor concentración de fósiles.

Menos conocidos, sin embargo, son el resto de organismos que completaban los ecosistemas del final del período Cretáceo, consistentes en otros vertebrados, invertebrados, plantas, hongos, etc. Un elemento habitual de estos ecosistemas eran las tortugas. En los yacimientos pirenaicos, sus fósiles son relativamente abundantes y, en general, consisten en placas del caparazón aisladas o pequeños conjuntos de placas que nos pueden ayudar a hacernos una idea general de la morfología y del tamaño del animal. En cambio, el hallazgo de conchas enteras es poco frecuente y aún más excepcionales son los descubrimientos que conservan partes del esqueleto dentro del caparazón.

Imatge de les excavacions al Barranc de Torrebilles. Rodrigo Gaete. MCD

Imatge de les excavacions al Barranc de Torrebilles. Rodrigo Gaete. MCD

Durante los últimos años, en el municipio de Isona i Conca Dellà (en la comarca del Pallars Jussà) se han realizado numerosos descubrimientos de restos de tortugas, repartidos por diferentes yacimientos. Uno de estos yacimientos, el de Barranc de Torrebilles, ha entregado restos bastante completos que han permitido describir una nueva especie: Polysternon isonae. Los restos hallados en el Barranc de Torrebilles consisten en decenas de placas aisladas derivadas de la fragmentación de las conchas a través de sus suturas, y lo que es más importante: un fragmento de la parte ventral de un caparazón y otra cáscara casi entera, que sin ser del todo completas, muestran rasgos morfológicos muy interesantes para los paleontólogos y que han permitido describir esta nueva especie. Estos restos se recuperaron durante dos campañas de excavación llevadas a cabo durante los veranos de los años 2008 y 2009.

Hasta ahora se conocían dos especies del género Polysternon: P. provinciale y P. Atlanticum (además de una posible tercera-P. mechinorum), distribuidas únicamente en lo que correspondería a los actuales sur de Francia y la Península ibérica. Se trata de animales adaptados a la natación que vivían en aguas dulces, en las zonas más profundas de ríos y lagos. Concretamente, el caparazón de la nueva especie P. isonae era ovalado, midiendo unos 50 centímetros de largo y unos 40 de ancho. Sus restos se encontraron conservados dentro de un estrato de arenisca muy duro que actualmente aflora en el Barranc de Torrebilles. Hace poco más de 65 millones de años, cuando murió el animal, este gres no había litificado y consistía en una arena fina que era arrastrada por las corrientes fluviales y que quedó depositada, junto con los restos de las tortugas del Barranc de Torrebilles, en el fondo de uno de estos ríos.

A diferencia de otros géneros de tortugas, parece ser que Polysternon no sobrevivió el final del Cretáceo y se extinguió junto con los dinosaurios. La gran proximidad existente del yacimiento de Barranc de Torrebilles al nivel geológico que nos marca esta extinción del final del Cretácico, nos indica que Polysternon isonae posiblemente fue una de las últimas especies del género Polysternon.

+ info Marmi J, Luján AH, Riera V, Gaete R, Oms O, Galobart A (2012) The youngest species of Polysternon: a new bothremydid turtle from the uppermost Maastrichtian of the southern Pyrenees. Cretaceous Research, 35: 133-142.

Font:
http://www.icp.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=768&Itemid=127

19 feb 2012

SOTA TERRA - DINOUSAURES ALS PIRINEUS

Com es van extingir els dinosaures fa 65 milions d'anys?

El Prepirineu lleidatà és ric en restes de dinosaures. El jaciment d'Isona i Conca Dellà és un jaciment de referència a Europa. Buscarem nius de dinosaures, ous, petjades i ossos fossilitzats. I tot, per intentar descobrir proves de com es van extingir. A més de saber com eren els dinosaures que van viure a Catalunya, com s'alimentaven, com es reproduïen... i com era el nostre territori en el moment de l'extinció... Per això treballem en tres nivells geològics diferents que abasten els darrers cinc milions d'anys abans de l'extinció, l'objectiu és comprovar la diversitat d'espècies fins al darrer moment de la seva existència.

En els tres dies d'excavació en terres lleidatanes, a més de descobrir petjades i ous, localitzem i excavem el que seran les restes òssies més importants que s'han trobat mai a Catalunya.

Programa Sota terra

En el darrer programa de la temporada, els arqueòlegs del programa descobriran petjades i ous de dinosaure al jaciment d'Isona i Conca Dellà, a més de localitzar i excavar el que seran les restes òssies més importants que s'han trobat mai a Catalunya. Podeu veure el programa a continuació.

16 feb 2012

MINERALEXPO 2012

Mineralexpo 2012

Mineralexpo Sants és la fira anual de minerals que es celebra cada primer cap de setmana de març al recinte de les Cotxeres de Sants a Barcelona (Carrer de Sants, 79). Aquesta Fira d'alguna manera pren el relleu de la Fira de Sant Celoni, ja que va passar a fer-se el mateix cap de setmana en què es realitzava anteriorment aquesta Fira, passant Sant Celoni al primer Diumenge de Maig.

Els qui organitzen aquesta Fira són el Grup Mineralògic Català, entitat que té per objectiu el de promocionar la mineralogia. És per això que aquesta Fira manté un nombre limitat d'expositors amb la intenció que el més destacat siguin els minerals de col·lecció.

 
Informació pràctica:
Dates: 2, 3 i 4 de març 2012
Lloc: Centre Civic Cotxeres de Sants - carrer de Sants, 79
Horari: DV: 15’00 a 21’00 – DS: 10’00 a 21’00 – DG: 10’00 a 19’30 h.
Organitza: "Grup Mineralògic Català”
Tel.: 93 3307172
WEB: http://www.minercat.com/
ENTRADA LLIURE - APARCAMENT plaça de Sants
METRO línia I i V - Bus línies 56-57-157




HALLAN EL FÓSIL DE UNA ARAÑA DE HACE 100 MILLONES DE AÑOS

Hallan el fósil de una araña de hace 100 millones de años
Un investigador de la Universitat de Barcelona ha participado en el hallazgo realizado en el yacimiento cántabro

Santander. (Europa Press).- La prestigiosa revista científica Paleontology ha vuelto acolocar en el foco de la Paleontología internacional al yacimiento de El Soplao, con un nuevo trabajo en el que se da cuenta de una nueva especie de araña fosilizada en ámbar que data del Cretácico Inferior (unos 100 millones de años).

La misma muestra de ámbar que conserva esta araña contiene un ejemplar de avispa parásita en buen estado de conservación, según se destaca en una información de la Cueva de El Soplao recogida por Europa Press.

El nuevo espécimen de araña, un macho con una longitud corporal de alrededor de un milímetro que fue hallado durante las tareas de excavación llevadas a cabo en marzo de 2009, pertenece a la familia de los oonópidos y ha sido bautizado con el nombre Orchestina rabagensis. Se trata de uno de los representantes más antiguos del género Orchestina y se considera un miembro basal de la familia Oonopidae, uno de los linajes de arañas más antiguo y con mayor número de especies reconocidas.

El artículo de la revista Paleontology describe tres arañas españolas fosilizadas en ámbar procedentes de los yacimientos cretácicos de ámbar situados en El Soplao (Cantabria), Peñacerrada I (Burgos) y San Just (Teruel). Estas nuevas arañas representan los miembros más antiguos descritos de la familia Oonopidae a día de hoy, y pertenecen uno de sus linajes más antiguos: el género Orchestina.

Las arañas de esta familia son pequeñas merodeadoras de distribución geográfica mundial, que viven en multitud de hábitats, como por ejemplo entre la maleza o la corteza de los árboles, o bajo piedras u hojarasca.

De las tres arañas españolas, la de El Soplao es la única que se ha podido reconocer como nueva especie por ser macho, ya que las hembras carecen de los caracteres necesarios para designar nuevas especies en la familia de los oonópidos. En este trabajo de investigación también se describe otra de estas arañas en el ámbar opaco francés, algo más reciente que los ámbares españoles.

Los autores de este trabajo de investigación son científicos pertenecientes a la Universidad de Kansas (Estados Unidos), la Universitat de Barcelona (UB) y la ESRF (Francia). Todos ellos son miembros del equipo AMBARES, formando parte de un proyecto a cargo del Ministerio de Economía y Competitividad que estudia los ámbares del Cretácico de España.



Enllaços relacionats: Noticia 1 - Noticia 2 - Noticia 3
Revistes: Quercus
Article: Revista Palaeontology

¿CÓMO SE FORMA UN FÓSIL? ¿CUÁL ES EL MÁS ANTIGUO ENCONTRADO EN EL MUNDO?

La paleontología, además de permitirte viajar por todas partes, también te permite algo fundamental: conocer el pasado con detalle


Los fósiles son los restos y señales de los seres del pasado conservados en las rocas de origen sedimentario. Los más abundantes corresponden a animales con partes duras (caparazones y conchas, huesos, dientes), o bien a vestigios de animales o plantas depositados en ambientes pobres en oxígeno (turberas o cuencas con aguas estancadas).

En estas condiciones, aquellos restos que sean rápidamente enterrados quedan a salvo de la descomposición o desintegración, al tiempo que comienza su intercambio mineral con la matriz sedimentaria hasta su total petrificación conjunta. En otras ocasiones, lo que se conserva son las huellas de actividad de los organismos sobre el substrato sedimentario o rocoso (pisadas, madrigueras, huellas de reptación o reposo, etc.), que nos informan del comportamiento de los organismos en vida, además de la propia existencia de muchos grupos sin potencial de fosilización (por carecer de partes duras o esqueléticas).

Los fósiles microbianos más antiguos datan de hace 3.400 millones de años

El registro fósil es muy escaso para los tiempos Precámbricos, especialmente los anteriores a la era Neoproterozoica (que se inicia hace mil millones de años), y a la eclosión del oxígeno atmosférico a comienzos de la era Paleoproterozoica (hace 2.400 millones de años).

Los fósiles microbianos más antiguos datan de hace 3.400 millones de años (era Paleoarcaica), y proceden de diversos yacimientos australianos y surafricanos. Esto demuestra que la aparición de la vida fue un hecho relativamente temprano en la historia del planeta, si bien la evidencia de fósiles incuestionables de organismos macroscópicos eucariotas se demoran a rocas de 2.100-2.000 millones de años de antigüedad, encontrados en sendos yacimientos de África y Norteamérica. El primero de ellos, ubicado en Gabón y descubierto hace justo un año, conserva indicios de la organización multicelular más antigua, con fósiles coloniales enigmáticos de hasta 12 centímetros de diámetro.

Otros yacimientos paleoproterozoicos de China y Australia, datados en torno a los 1.800 millones de años, contienen evidencias de micro y megafósiles carbonosos, conservados junto con las primeras huellas producidas sobre el fondo marino. El registro de fósiles precámbricos se multiplica posteriormente en las eras Mesoproterozoica y Neoproterozoica, con muchas evidencias de restos carbonosos, estructuras bacterianas y también fósiles químicos (biominerales, biomoléculas o modificaciones isótopicas resultantes del metabolismo orgánico).

Los restos más antiguos de España son de hace 600 millones de años y están en Extremadura

Los fósiles de animales primitivos con organización bilateral surgen a finales del Neoproterozoico hace unos 600 millones de años. Los fósiles más antiguos de España corresponden precisamente a este periodo y se localizan en las comarcas extremeñas de Los Ibores, Las Villuercas y en los Montes de Toledo occidentales. Se trata de unas formas tubulares llamadas Cloudina, que corresponden a los primeros organismos que secretaron un esqueleto externo mineralizado. Sus afinidades biológicas no se conocen con precisión, pese a encontrarse sus restos ampliamente difundidos en las rocas de África, Asia y Europa, entre los 550 y 542 millones de años.

El registro fósil ibérico desde comienzos del Cámbrico a nuestros días es especialmente notable en España, que cuenta con una representación nutrida de fósiles de todas las eras geológicas, incluyendo yacimientos singulares de trilobites, bosques y arrecifes coralinos del Paleozoico, de ammonites y dinosaurios del Mesozoico y de faunas y floras marinas y continentales del Cenozoico-Cuaternario (entre ellas, los homínidos de Atapuerca).

La paleontología, además de permitirte viajar por todas partes, también te permite algo fundamental: conocer el pasado con detalle. Muchas especies no sobrevivieron a los cambios, de ahí las famosas cinco extinciones, pero sabemos cómo eran. De hecho, se sabe tanto que hasta se han hecho películas de muchos de estos seres. Lo antiguo sigue estando de moda.

Enllaç: Noticia


UN FÓSIL HALLADO EN NAMIBIA RETRASA LA FECHA DEL INICIO DE LA VIDA ANIMAL

Un fósil hallado en Namibia retrasa la fecha del inicio de la vida animal

Unos científicos descubren esponjas de 760 millones de años y creen que son los primeros seres vivos de la tierra

Vista microscópica de los fósiles hallados en el Parque Nacional de Etosha y que situarían el origen de la vida animal en hace 760 millones años South African Journal of Science

Barcelona. (Agencias).- Un equipo de investigadores ha descubierto en Namibia fósiles de una esponja que consideran la primera evidencia de vida animal en la tierra, desplazando en decenas de millones de años la fecha estimada de inicio de esta forma de vida.

Los fósiles fueron encontrados, básicamente, en el Parque Nacional de Etosha en el corazón de rocas que, las más antiguas, datan de 760 millones de años, según un equipo internacional de diez investigadores que publican sus resultados en el South African Journal os Science.

Hasta ahora, la comunidad científica creía que la vida animal apareció en la Tierra entre 600 y 650 millones de años antes de nuestra era. Este descubrimiento por lo tanto, retrasa entre 100 a 150 millones de años esta fecha.

Esto indica que estos seres esféricos diminutos son nuestros antepasados más lejanos, asegura Prave Tony, uno de los co-autores del estudio, de la Universidad de St Andrews (Escocia).

La Vanguardia: 07.02.2012

Enllaç: Noticia

14 feb 2012

TALLER: RECURSOS CARTOGRAFICS I PALEONTOLOGIA

El proper dia 25 de febrer es realitzarà un taller teòric-pràctic d’iniciació a la cartografia, els recursos cartogràfics i la seva aplicació a la paleontologia.

L'objectiu del taller es apropar amb coneixements bàsics, al mon de la cartografia i les noves tenologies, i a la vegada posar aquests recursos al servei de la paleontologia.

Dissabte 25 de febrer 2012
A les 18:30 hores
Casal de barri Congrés-Indians
Carrer Manigua, 25-35 – 08027
Durada: 1 hora aprox.

Inscripcions: icmgp@icmgp.net
Preu: Gratuït pels socis de l’ICMGP – No socis 2€ (inclou material)
Data límit inscripcions: 22.02.2012

Docent: Raúl Brito - Llicenciat en Geografia i Història

Organitza: Institut Català de Minaeraologia, Gemmologia i Paleontologia
Col·labora: Ajuntament de Barcelona

12 feb 2012

EXPOSICIÓ: ÖTZI. LA MÒMIA DEL GEL

ÖTZI. La mòmia del gel

MAC Difusió
03/01/2012 13:56
       
Descobreix la fascinant història de l'home que va quedar atrapat en el gel fa més de 5.000 anys

OTZIEl descobriment d’Ötzi va suposar una valuosa font d’informació. El seu vestit i tot l’equip trobat al seu voltant van permetre fer-se una idea de la vida i els recursos que es feien servir fa més de 5.000 anys. Els investigadors han desvelat els últims aliments que va menjar i les malalties que va patir en vida. Moltes altres qüestions romanen encara pendents. Una d’elles, la de la seva mort: l’assassinat d’Ötzi porta sense resoldre’s més de 5.000 anys.

El descobriment d’Ötzi va suposar una valuosa font d’informació. El seu vestit i tot l’equip trobat al seu voltant van permetre fer-se una idea de la vida i els recursos que es feien servir fa més de 5.000 anys. Els investigadors han desvelat els últims aliments que va menjar i les malalties que va patir en vida. Moltes altres qüestions romanen encara pendents. Una d’elles, la de la seva mort: l’assassinat d’Ötzi porta sense resoldre’s més de 5.000 anys.
Però, per què li diuen Ötzi a l’home del gel? Com va morir? Què signifiquen els seus tatuatges? Quan va viure?... Totes aquestes respostes al Museu d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona.
  • Lloc: Museu Arqueològic de Catalunya - Barcelona
    • Passeig de Santa Madrona, 39-41 - (Parc de Montjuïc) - 08038 Barcelona
      Tel. 93 423 21 49 -
      mac.cultura@gencat.cat
  • Dates: del 3 de febrer al 12 d'agost de 2012

Informació per a la visita


Horaris
De dimarts a dissabte: de 9.30 a 19 h
Diumenges i festius: de 10 a 14.30 h
Dilluns tancat
Dies de tancament: El 25 i 26 de desembre i l'1 de gener.

Tarifes
Tarifa general: 3 € El preu inclou la visita a l’exposició permanent i l’exposició temporal

Tarifa reduïda: 2,10 € Pensionistes, persones a l'atur, nois i noies entre 16 i 18 anys, persones amb discapacitat superior al 33 %, titulars del carnet d’estudiant, carnet jove, carnet de família nombrosa i membres de famílies monoparentals, Arqueoticket i BarcelonaCard.

Tarifa gratuïta Menors de 16 anys, majors de 65 anys, grups d’estudiants acompanyats de professor/professora, estudiants universitaris acreditats, membres del club Super3 acompanyats d'una persona adulta, membres de l’ICOM, de la SCA i de L’AMC i personal docent. Últim diumenge de cada mes, el 23 d’abril, el 18 de maig, l’11 de setembre i els dies de festa major de la ciutat de Barcelona.

Grups
Grups generals: 3 € per persona
Grups escolars, turístics i jubilats: 48 € (grups de menys de 20 persones)
2,40 € (grups de més de 20 persones)
Imprescindible reserva prèvia
Tel. 93 423 21 49
difusiomac.cultura@gencat.cat

Venda d'entrades
A les taquilles del museu fins a mitja hora abans del tancament de les sales
Arqueoticket: Els museus amb fons arqueològic de la ciutat de Barcelona us ofereixen un viatge al passat de la nostra i d’altres civilitzacions per 14 €. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, Museu Egipci de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat i Museu Marítim de Barcelona.
BarcelonaCard: Targeta de ciutat que ofereix transport públic gratuït, descomptes i gratuïtat en museus, espais culturals, espectacles, teatres, establiments d'oci, locals nocturns, botigues, restaurants, altres serveis i transports singulars.

Informació i venda (Arqueoticket i Barcelona Card):
info@barcelonaturisme.cat / www.barcelonaturisme.cat

Serveis
Botiga-llibreria: Venda de guies, publicacions científiques, catàlegs d’exposicions i articles de regal

Fotografia o vídeo: No està permès fotografiar amb flash

Com arribar-hi
Transport públic
Metro: L1 (Espanya) i L3 (Espanya i Poble Sec)
Autobusos:55 (Pg. de l’Exposició-Santa Madrona),121 (França Xica) iLínia Parc de Montjuïc (Passeig Santa Madrona).
Fins a Plaça Espanya: 9, 13, 27, 30, 37, 50, 57, 65, 109, 157, 165.
Bus turístic: Ruta vermella (Anella Olímpica / MNAC)
Bus Montjuïc Turístic: Ruta blava (12, Ciutat del Teatre)
Bicing:34 (Pg. de l’Exposició / C. Blasco de Garay) i236 (C. de la França Xica, 42.

Transport privat
Pàrquings: França Xica, s/n - Av. Reina M. Cristina, 16

Pàrquing gratuït per a bicicletes, motos i minusvàlids

A peu 
Des de l’Avinguda Paral·lel, pujar pel carrer Lleida fins al final i girar a l’esquerra.


Ver mapa más grande

OTZI, L'HOME DE GEL


Otzi, l'home del gel

EXPOSICIÓ | UNA MÒMIA NATURAL DE L'EDAT DEL COURE

El Museu d'Arqueologia presenta la història d'Otzi, que va viure fa 5.300 anys als Alps. La ciència ha revelat com va viure, però el seu assassinat encara és un misteri.
Passeig de Santa Madrona, 39. De dimarts a dissabte, de 9.30 a 19.00 hores. Diumenge, de 10.30 a 14.30 hores. 3 euros. Fins al 12 d'agost.
Dissabte, 4 de febrer del 2012
ESPACIO - BARCELONA


Tenia uns 45 anys quan el van assassinar. Cabells foscos, ulls marrons, 1,60 metres d'altura, 50 quilos. Va viure als Alps fa 5.300 anys i el seu cas encara no s'ha resolt. A falta de nom, els periodistes li diuen Otzi, l'home del gel, i és el protagonista de l'exposició que acaba d'obrir el Museu d'Arqueologia.

El van descobrir dos excursionistes l'any 1991. Van pensar que era el cadàver d'algun muntanyenc perdut anys abans. Però és la mòmia humana natural més antiga d'Europa. El fred extrem i perpetu de la zona va conservar de forma extraordinària el seu cos, la seva roba i diversos objectes. 20 anys d'investigacions a l'estil de CSI han revelat on va passar la seva infantesa, què signifiquen els seus tatuatges, què va menjar abans de morir... Una informació valuosíssima sobre com era la vida a l'edat de coure que ara es pot conèixer al detall a través d'aquesta exposició.

Un científic practica proves a la mòmia d

Un científic practica proves a la mòmia d'Otzi.

Otzi no ha viatjat a Barcelona. La mòmia i els objectes que es van trobar al seu costat -una destral, un ganivet, un arc inacabat, fletxes, puntes de pedra foguera, un bolet medicinal- són massa fràgils i es conserven al Museu Arqueològic del Tirol del Sud (Itàlia), en una cambra frigorífica especialment dissenyada per a això. Però la mostra inclou recursos suficients per compensar aquesta absència, com rèpliques de les seves sabates i la seva roba, una càmera connectada amb el frigorífic tirolès per veure Otzi en temps real, imatges d'una reproducció per saber com era, materials interactius i unes visites dinamitzades els diumenges (11.00 h. Reserva prèvia) per descobrir la mòmia en família.

RESPOSTES / L'exposició dóna resposta a moltes de les preguntes que es formulen els visitants i que els investigadors han anat resolent després d'anys de proves. Les seves dents, per exemple, revelen que va passar la ­seva joventut a prop de l'actual poblet de Velturno (al nord de Bolzano) i que després es va traslladar a la vall d'Etsch, a uns 50 quilòmetres al nord.

El pol·len trobat al seu cos indica que va morir a la primavera o a principis de l'estiu. Els seus intestins revelen que 12 hores abans de morir va menjar carn, cereals i llavors i que, a més, ho havia cuinat. Tenia artrosi, paràsits intestinals i diverses fractures antigues a les costelles. La seva roba -abric fins als genolls, gorra, sabates- era sofisticada. No tenia polls, però sí puces.

Així devia ser Otzi poc abans de morir.

Així devia ser Otzi poc abans de morir.

El seu cos estava cobert per uns 60 tatuatges, però no com els entenem actualment. Eren talls fins sobre la pell situats a les parts del cos on Otzi patia desgastos i, probablement, forts dolors. Per això els científics sospiten que no eren elements decoratius, sinó algun tipus de teràpia amb fins màgics i curatius.

Una ungla trobada a prop de la mòmia demostra que va patir un gran estrès abans de morir. Perquè la seva mort és el gran misteri per revelar. Otzi va morir assassinat per una fletxa llançada des del darrere i a llarga distància. La ferida li va produir una forta hemorràgia. També tenia talls i un traumatisme cranial. Al seu voltant hi havia sang de quatre persones més. Va lluitar cos a cos per la seva vida. El van matar mentre fugia. La ciència ha estat capaç de saber tot això 5.000 anys després. Però encara no ha trobat l'assassí. El cas segueix obert.

SORPRESA QUATERNÀRIA

Reproduim una notícia apareguda en el diari El Períodico sobre el Museu del Mamut de Barcelona i que la podeu consultar directament aqui.

Recòndit equipament cultural a Ciutat Vella
Sorpresa quaternària

Un robatori de marfil descobreix als barcelonins l'existència d'un desconegut Museu del Mamut
El recinte exhibeix, com a joia, un esquelet d'una alçada només igualada per mitja dotzena al món
Diumenge, 12 de febrer del 2012
CARLES COLS - BARCELONA


«Rabí, ¿per què no podem menjar porc?». «¿No podem? -va preguntar incrèdul el rabí-. ¡Ah, això sí que té gràcia!». Aquest divertit acudit de Woody Allen sobre el judaisme és oportú per retratar l'estupefacció de molts barcelonins al llegir aquesta setmana a EL PERIÓDICO el robatori d'una vintena de valuosos ullals al Museu del Mamut de Barcelona. «¡Ah!, ¿però hi ha un Museu del Mamut a Barcelona?» N'hi ha un. És de dimensions modestes, cosa atípica en honor a la veritat i, a més a més, una mica recòndit malgrat estar amb prou feines a dos passos del Museu Picasso. Tot i així, val la pena, especialment per als que creuen que més d'hora que tard els mamuts, de la mà de la ciència, tornaran a passejar el seu imponent cossàs sobre la Terra. De fet, un equip científic hi treballa al Japó amb el propòsit d'exclamar eureka l'any 2016. El Museu del Mamut és un oportú espiell per donar un cop d'ull a aquest futur tan pròxim i de passada al llunyà passat quaternari de la mateixa Barcelona. Pels seus prats hi van pasturar manades de gegants llanuts, com testifiquen les restes trobades a Viladecans el 2008.

MAGNETISME / L'obertura del museu fa només dos anys en un edifici gòtic del carrer de Montcada és el resultat d'una singular combinació. Per una part, el magnetisme que la ciutat sol exercir sobre els seus visitants, en aquest cas sobre Julia Slesareva, que va decidir quedar-se a Barcelona quan va arribar amb una exposició en principi itinerant de tresors del quaternari organitzada pel seu pare, Serguei Slesarev, l'altra peça indispensable d'aquesta història, un pilot d'aviació que amb el beneplàcit de les autoritats russes comanda cada any expedicions a Iacútia, que es tracta d'un enorme frigorífic on se suposa que encara poden ser descobertes les restes de més de 50.000 mamuts.

D'aquesta passió arqueològica es nodreix el museu. El que hi ha exposat, en quantitat, és realment poca cosa, però la qualitat li fa posar a un la pell de neandertal, en especial un esquelet complet de mamut al qual no li falta ni un osset. Només hi ha a tot el món sis exemplars amb aquestes característiques. Si fos un dinosaure, faria les delícies de Cary Grant a Quina fera de nena!, ansiós per trobar la clavícula intercostal que li falta al seu brontosaure.

 



L'esquelet complet d'un mascle adult, al Museu del Mamut de Barcelona, ahir. DANNY CAMINAL

ELS AMOS DEL PLANETA / La menció als grans saures de la prehistòria, per cert, no és en absolut gratuïta. Els mamuts, en certa manera, han estat sovint considerats una espècie extinta molt menor al costat dels dinosaures. Tipus com per exemple Ray Harryhausen i Steven Spielberg en tenen en part la culpa. El cine els ha convertit massa vegades en estrelles gairebé de carn i ossos. És cert, d'entrada, que representen un passat molt més remot. Van ser els amos del planeta durant un període de 160 milions d'anys. A CosmoCaixa encara hi ha oberta fins al 18 de març una extraordinària exposició sobre aquestes bèsties que val la pena no perdre's. Però els mamuts, al cap i a la fi, no només han format part de la dieta de l'home, sinó que a més a més és molt més factible un Parc Quaternari real qualsevol dia d'aquests que no pas un hipotètic Parc Juràssic. D'aquest tema també n'ha de mostrar alguna cosa el Museu del Mamut.

MATERIAL GENÈTIC / L'espai dedicat a l'exposició reuneix, a més a més de l'esquelet complet d'un mamut, un enorme crani d'ós de les cavernes, l'ossamenta d'un rinoceront llanut, la cornamenta d'un ant prehistòric i fins i tot uns fragments de pell i pèl d'aquell oncle avi llunyà de l'elefant modern que dóna nom al museu.

Tot plegat, expliquen els propietaris de la col·lecció, és autèntic, per això exhibeixen amb especial orgull una rèplica de Lyuba. De fet, l'única rèplica de Lyuba que hi ha actualment al món. ¿Que qui és Lyuba? És una cria de mamut que va morir als tres mesos d'edat ara fa 37.000 anys. Lamentablement per a ella, es va ofegar en un fangar. Afortunadament per a la ciència, ho va fer en unes condicions que han preservat el seu cos gairebé intacte. Li falten el pèl i les ungles (37.000 anys no passen en va) i la cua, que sembla que l'hi va arrencar el gos del pastor que va localitzar l'exemplar durant un desglaç a Iacútia i al qual, malgrat aquest accident protagonitzat per la seva mascota, se li va permetre batejar la petita mamut amb el nom de la seva dona. No en va el material genètic aportat per Lyuba se suposa que ha d'obrir les portes de la clonació de mamuts.

 


Rèplica de Lyuba, la cèlebre cria de mamut morta fa 37.000 anys. DANNY CAMINAL

Rèplica de Lyuba, la cèlebre cria de mamut morta fa 37.000 anys. DANNY CAMINAL

 
El món del mamut és realment apassionant, però no era la passió el que va moure aquesta setmana el lladre, que va resultar ser l'exdirector del centre, a entrar al museu del carrer de Montcada, 1. Era el marfil. És tan apreciat com el d'elefant. Es paga a 1.000 euros el quilo, però amb una gran diferència. El seu comerç no és il·legal: és una espècie extingida.