SORPRESA QUATERNÀRIA

Reproduim una notícia apareguda en el diari El Períodico sobre el Museu del Mamut de Barcelona i que la podeu consultar directament aqui.

Recòndit equipament cultural a Ciutat Vella

Sorpresa quaternària

Un robatori de marfil descobreix als barcelonins l'existència d'un desconegut Museu del Mamut
El recinte exhibeix, com a joia, un esquelet d'una alçada només igualada per mitja dotzena al món
Diumenge, 12 de febrer del 2012
CARLES COLS - BARCELONA

«Rabí, ¿per què no podem menjar porc?». «¿No podem? -va preguntar incrèdul el rabí-. ¡Ah, això sí que té gràcia!». Aquest divertit acudit de Woody Allen sobre el judaisme és oportú per retratar l'estupefacció de molts barcelonins al llegir aquesta setmana a EL PERIÓDICO el robatori d'una vintena de valuosos ullals al Museu del Mamut de Barcelona. «¡Ah!, ¿però hi ha un Museu del Mamut a Barcelona?» N'hi ha un. És de dimensions modestes, cosa atípica en honor a la veritat i, a més a més, una mica recòndit malgrat estar amb prou feines a dos passos del Museu Picasso. Tot i així, val la pena, especialment per als que creuen que més d'hora que tard els mamuts, de la mà de la ciència, tornaran a passejar el seu imponent cossàs sobre la Terra. De fet, un equip científic hi treballa al Japó amb el propòsit d'exclamar eureka l'any 2016. El Museu del Mamut és un oportú espiell per donar un cop d'ull a aquest futur tan pròxim i de passada al llunyà passat quaternari de la mateixa Barcelona. Pels seus prats hi van pasturar manades de gegants llanuts, com testifiquen les restes trobades a Viladecans el 2008.

MAGNETISME / L'obertura del museu fa només dos anys en un edifici gòtic del carrer de Montcada és el resultat d'una singular combinació. Per una part, el magnetisme que la ciutat sol exercir sobre els seus visitants, en aquest cas sobre Julia Slesareva, que va decidir quedar-se a Barcelona quan va arribar amb una exposició en principi itinerant de tresors del quaternari organitzada pel seu pare, Serguei Slesarev, l'altra peça indispensable d'aquesta història, un pilot d'aviació que amb el beneplàcit de les autoritats russes comanda cada any expedicions a Iacútia, que es tracta d'un enorme frigorífic on se suposa que encara poden ser descobertes les restes de més de 50.000 mamuts.

D'aquesta passió arqueològica es nodreix el museu. El que hi ha exposat, en quantitat, és realment poca cosa, però la qualitat li fa posar a un la pell de neandertal, en especial un esquelet complet de mamut al qual no li falta ni un osset. Només hi ha a tot el món sis exemplars amb aquestes característiques. Si fos un dinosaure, faria les delícies de Cary Grant a Quina fera de nena!, ansiós per trobar la clavícula intercostal que li falta al seu brontosaure.

 

L'esquelet complet d'un mascle adult, al Museu del Mamut de Barcelona, ahir. DANNY CAMINAL

ELS AMOS DEL PLANETA / La menció als grans saures de la prehistòria, per cert, no és en absolut gratuïta. Els mamuts, en certa manera, han estat sovint considerats una espècie extinta molt menor al costat dels dinosaures. Tipus com per exemple Ray Harryhausen i Steven Spielberg en tenen en part la culpa. El cine els ha convertit massa vegades en estrelles gairebé de carn i ossos. És cert, d'entrada, que representen un passat molt més remot. Van ser els amos del planeta durant un període de 160 milions d'anys. A CosmoCaixa encara hi ha oberta fins al 18 de març una extraordinària exposició sobre aquestes bèsties que val la pena no perdre's. Però els mamuts, al cap i a la fi, no només han format part de la dieta de l'home, sinó que a més a més és molt més factible un Parc Quaternari real qualsevol dia d'aquests que no pas un hipotètic Parc Juràssic. D'aquest tema també n'ha de mostrar alguna cosa el Museu del Mamut.

MATERIAL GENÈTIC / L'espai dedicat a l'exposició reuneix, a més a més de l'esquelet complet d'un mamut, un enorme crani d'ós de les cavernes, l'ossamenta d'un rinoceront llanut, la cornamenta d'un ant prehistòric i fins i tot uns fragments de pell i pèl d'aquell oncle avi llunyà de l'elefant modern que dóna nom al museu.

Tot plegat, expliquen els propietaris de la col·lecció, és autèntic, per això exhibeixen amb especial orgull una rèplica de Lyuba. De fet, l'única rèplica de Lyuba que hi ha actualment al món. ¿Que qui és Lyuba? És una cria de mamut que va morir als tres mesos d'edat ara fa 37.000 anys. Lamentablement per a ella, es va ofegar en un fangar. Afortunadament per a la ciència, ho va fer en unes condicions que han preservat el seu cos gairebé intacte. Li falten el pèl i les ungles (37.000 anys no passen en va) i la cua, que sembla que l'hi va arrencar el gos del pastor que va localitzar l'exemplar durant un desglaç a Iacútia i al qual, malgrat aquest accident protagonitzat per la seva mascota, se li va permetre batejar la petita mamut amb el nom de la seva dona. No en va el material genètic aportat per Lyuba se suposa que ha d'obrir les portes de la clonació de mamuts.

 

Rèplica de Lyuba, la cèlebre cria de mamut morta fa 37.000 anys. DANNY CAMINAL

 

El món del mamut és realment apassionant, però no era la passió el que va moure aquesta setmana el lladre, que va resultar ser l'exdirector del centre, a entrar al museu del carrer de Montcada, 1. Era el marfil. És tan apreciat com el d'elefant. Es paga a 1.000 euros el quilo, però amb una gran diferència. El seu comerç no és il·legal: és una espècie extingida.

WEB: http://www.museodelmamut.com/