El treball s’ha publicat a la revista científica ‘Journal of Evolutionary Biology’
Un investigador la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) del Campus de Terrassa ha aplicat, per primer cop en aquest àmbit, tècniques de càlcul numèric i simulació informàtica per conèixer la capacitat mecànica del crani dels tetràpodes, els primers amfibis que van habitar el planeta. Aquesta tecnologia ha permès a investigadors de l’Institut Català de Palenteologia Miquel Crusafont (ICP) descobrir com s’alimentaven aquests animals prehistòrics.
Un investigador la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) del Campus de Terrassa ha aplicat, per primer cop en aquest àmbit, tècniques de càlcul numèric i simulació informàtica per conèixer la capacitat mecànica del crani dels tetràpodes, els primers amfibis que van habitar el planeta. Aquesta tecnologia ha permès a investigadors de l’Institut Català de Palenteologia Miquel Crusafont (ICP) descobrir com s’alimentaven aquests animals prehistòrics.
06/10/2011
L’enginyeria també és útil per altres disciplines més enllà de les estructures, de les màquines i de la pura tecnologia. Jordi Marcè-Nogué, investigador del grup de recerca Laboratori per a la Innovació Tecnològica de les Estructures i els Materials (LITEM), ubicat al Campus de la UPC a Terrassa, ha col·laborat amb investigadors de l’Institut Català de Palenteologia Miquel Crusafont (ICP) per esbrinar com s’alimentaven els primers animals vertebrats del planeta que van adquirir extremitats i dits, els anomenats tetràpodes, els primers amfibis.
Tècnica pionera
Marcè-Nogué, expert en mecànica computacional, és a dir, tecnologia que combina càlcul numèric i simulació informàtica ha aplicat aquesta tecnologia per tal que els biòlegs de l’ICP, liderats per l’investigador Josep Fortuny, poguessin saber què i com menjaven els artròpodes. Per fer-ho han utilitzat les tècniques de reconstrucció d'imatges mèdiques per obtenir unes geometries dels cranis que poguessin ser tractades digitalment. Després, aquestes geometries s'han utilitzat amb el codi d'elements finits pe realitzar simulacions de les estructures dels animals, sobretot dels cranis. Tot plegat ha permès comparar cada un dels cranis proposats pels paleontòlegs i estudiar el seus camps de tensions i desplaçaments. És la primera vegada al món que aquest sistema s’utilitza en l’estudi dels primers tetràpodes basals.
Els resultats de l’aplicació d’aquesta tècnica han permès quantificar les diferències en la forma dels diferents cranis fòssils del grup dels anomenats temnospònidils, el tetràpodes més nombrosos, ja extints, dels fòssils que es troben arreu del món. Quan els investigadors han comparat aquestes dades amb les dades biomecàniques han trobat una clara correlació entre la forma i les seves capacitats mecàniques. D’aquesta manera, l’ICP ha arribat a la conclusió de que els temnospònidils s’alimentaven de manera similar als actuals cocodrils, ja que caçaven la seva presa i la mossegaven de manera directa. Alguns ho feien de manera més similar als actuals gavials (cocodrils amb un musell molt prim i allargat), depredant peixos i petites formes aquàtiques.
Els resultats de l’aplicació d’aquesta tècnica han permès quantificar les diferències en la forma dels diferents cranis fòssils del grup dels anomenats temnospònidils, el tetràpodes més nombrosos, ja extints, dels fòssils que es troben arreu del món. Quan els investigadors han comparat aquestes dades amb les dades biomecàniques han trobat una clara correlació entre la forma i les seves capacitats mecàniques. D’aquesta manera, l’ICP ha arribat a la conclusió de que els temnospònidils s’alimentaven de manera similar als actuals cocodrils, ja que caçaven la seva presa i la mossegaven de manera directa. Alguns ho feien de manera més similar als actuals gavials (cocodrils amb un musell molt prim i allargat), depredant peixos i petites formes aquàtiques.
Alimentació variada
De fet, el que revela l’estudi de la morfologia del crani d’aquests tetràpodes és que la diversitat de l’alimentació d’aquest grup era molt gran i abastava des dels que només s’alimentaven d’espècies aquàtiques, fins als que tenien una alimentació amfíbia i, fins i tot, alguns que estaven adaptats a l’alimentació terrestre.
L’estudi s’ha publicat en un article a la revista científica Journal of Evolutionary Biology, signat per Jordi Marcé-Nogué, del grup LITEM de la UPC, i per Josep Fortuny, de l’ICP.
Enllaç a la notícia
No hay comentarios:
Publicar un comentario